Emili Teixidor. La lectura i la vida.

El passat 19 de juny va morir l’escriptor, periodista i pedagog Emili Teixidor. Nascut a Roda de Ter l’any 1933, tenia doncs 78 anys.

Des de ben petit es va interessar per la literatura tot formant part de la Penya Verdaguer, un grup literari que es reunia setmanalment i del que també formava part Miquel Martí i Pol, amb qui establí una gran amistat que perdurà al llarg dels anys.

Va estudiar magisteri i va exercir a Roda de Ter com a mestre del poble. L’any 1958 va traslladar-se a Barcelona on va ser un dels fundadors de l’escola Patmos, que es caracteritzava pels seus mètodes renovadors en l’ensenyament i que va dirigir fins el 1975. Durant aquests anys i paral·lelament a l’activitat a l’escola estudià Dret, Filosofia i lletres i Periodisme.

A finals dels anys 60 va començar la seva producció literària, quan juntament amb altres escriptors com Josep Vallverdú o Joaquim Carbó van voler posar fi al buit d’obres per a joves i infants en llengua catalana. D’aquesta època és L’ocell de foc (1969) una novel·la juvenil d’aventures que va esdevenir un clàssic amb més de 30 edicions.

L’any 1975 va deixar de direcció de l’escola Patmos per dirigir l’editorial Ultramar, filial de Salvat. És en aquesta època que se’n anà a Paris on dirigí un revista enciclopèdica de cinema en francès. Passats dos anys tornà a Barcelona on va reprendre la seva carrera literària, bàsicament escrivint per a joves i infants, tanmateix l’any 1979 va publicar la seva primera novel·la per adults, Sic transit Glòria Swanson, un recull de narracions breus que va guanyar el premi Crítica Serra d’or de narrativa. Tot i això no va ser fins el 1988 que va escriure la seva primera novel·la per adults, Retrat d’un assassí d’ocells, on ja es denotaven algunes característiques del seu estil com l’ús d’un llenguatge molt ric i el domini de la tècnica narrativa i que van ser una constant en la seva obra. Tenia la convicció que la primera finalitat d’una novel·la era l’ús del llenguatge i la segona, emocionar i això, evidentment, ho traslladava a les seves obres.

A més a més va escriure guions de ràdio i televisió i col·laborava en diverses tertúlies radiofòniques, en revistes de pedagogia, i al Diari de Barcelona, l’Avui i El Pais.

En l’època dels anys 90 la seva obra es va traduir a diversos idiomes (castellà, francès, italià i portuguès) i començà a rebre guardons (Creu de Sant Jordi l’any 1992, Premi Critica Serra d’Or de literatura juvenil el 1995, Premio nacional del Ministerio de cultura de literatura infantil y juvenil el 1997 i el Premi Sant Jordi de novel·la el 1999 per El llibre de les mosques). Tots aquests reconeixements ja indicaven que podia esdevenir un dels grans autors de la literatura catalana.

Durant aquests anys també es van publicar dos reculls d’articles de les seves intervencions radiofòniques als programes on estava col·laborant fent “articles d’opinió” radiofònics i on també feia una gran tasca de divulgació de la lectura.

L’any 2003 va sortir publicada la novel·la El pa negre, un gran èxit editorial que va copsar diversos premis literaris i ràpidament es va convertir en un clàssic modern de la literatura catalana. Aquest ressò es va multiplicar exponencialment quan el 2010 va estrenar-se la versió cinematogràfica dirigida per Agustí Villaronga amb un gran èxit de públic, que traspassà fronteres quan va ser seleccionada per representar l’Estat Espanyol als Premis de l’Acadèmia de Cinema nord-americana, es a dir, els Òscars de Hollywood, amb la consegüent campanya de promoció. Tot i no ser guardonada va ser la primera pel·lícula en català en aconseguir ser seleccionada com a representant espanyola a aquests premis.

Mentrestant Emili Teixidor va continuar escrivint i d’aquesta època són les novel·les Laura Sants (2006) i Els convidats (2010), ambdues ambientades en entorns rurals.

L’any 2011 va rebre el Premi Jaume Fuster que atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per la seva trajectòria literària. I el febrer de 2012 el van investir Doctor Honoris Causa per la Universitat de Vic, la primera vegada que es feia en aquesta Universitat.

Tot i patir una llarga malaltia, va morir de manera sobtada el passat mes de juny. Actiu fins a l’últim moment, estava treballant en una nova novel·la que, segons la seva editora, estava molt avançada.

Per saber-ne més:

Entrevista a Emili Teixidor. Avenç. Núm. 295 (octubre 2004)

Bibliografia a la Biblioteca Joan Triadú. Adults.

Bibliografia a la Biblioteca Joan Triadú. Infantil

Bibliografia Completa. Elaborada per la Biblioteca Bac de Roda de Roda de Ter

 

Anuncis

Edward Hopper i el món editorial

Fins el dia 16 de setembre es pot visitar al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid una exposició dedicada al pintor americà Edward Hopper. Aquesta mostra és la més àmplia que s’hagi mostrat a Europa amb un total de 73 obres prestades pels principals museus americans i alguns col•leccionistes privats. Després de Madrid aquesta mateixa mostra es podrà veure a Paris.

Conscients de la tendència de moltes editorials d’utilitzar obres de Hopper per il•lustrar les portades de les seves publicacions us hem preparat una mostra alternativa d’aquest artista a través de diverses portades de llibres.

Hotel room (1931)

    

Automat (1927)

Compartment C, car 293 (1938)

House by the railroad (1925)                                The long leg (1935)

                                          

Approaching the city (1946)

Room in Brooklyn (1932)

Nighthawks (1942)                                                  Rooms by the sea (1951)

                                      

De vidas ajenas de Emmanuel Carrère

Després de l’èxit de El adversario (Anagrama, 2000), Emmanuel Carrère (París, 1957), a De vidas ajenas ens narra experiències vitals de gran duresa i basades en fets reals, i en aquesta ocasió, tràgicament pròximes al mateix autor. Esdeveniments que el mateix Carrère defineix com les coses que “més por tinc en la vida”: la pèrdua d’una filla pels seus pares i la pèrdua d’una mare pels seus fills i partint d’aquests fets teixeix una novel.la dura, crua, profunda, intensa, commovedora i de gran sinceritat.

Carrère parteix de la mort d’una nena de cinc anys en el tsunami de Sri Lanka de l’any 2004 i de la mort de la seva cunyada a causa d’un càncer i, i tal i com afirma el mateix autor, tot i tractar temes molt dolorosos, no és un llibre sinistre, perquè també parla “dels possibles vincles entre les persones, del valor, el coratge i la vitalitat”.

En la primera part, ens narra com en l’any 2004 l’autor estava de vacances amb la seva dona a Sri Lanka. El matrimoni feia aigües però les aigües del tsunami van trencar una altra vida, van engolir-se la vida d’una nena de cinc anys i el matrimoni Carrère van acompanyar als pares a localitzar el seu cadàver.

En la segona part, pocs mesos després, i instal·lats de nou a França, una altra onada devastadora: Juliette, la seva cunyada, una dona en la trentena i amb tres filles, mor víctima d’un càncer. I Carrère, testimoni d’aquest cop, ho explica de forma objectiva i honesta. En aquesta història, més extensa que l’anterior, es fa una mirada al passat, a través de testimonis pròxims, per tal de recuperar a la seva cunyada i la relació especial, tant professional com d’amistat, que va mantenir amb Etienne; un company amb el que a part d’afinitats professionals (ambdós són jutges) i humanes comparteixen una condició dolorosa: ambdós són coixos, conseqüència d’un càncer en la seva joventut.

I amb aquestes tragèdies colpidores traça De vidas ajenas i ens afronta amb la pèrdua, la malaltia, la mort, la separació… fets que tothom ha conviscut o amb els que, algun dia, inevitablement, s’enfrontarà.

Está de nuevo tendido cerca de ella, pero más cómodamente, casi como si estuvieran en la cama conyugal. Ella respiraba sin tropiezos, parecía no sufrir. Navegaba en un estado crepuscular que en un momento dado iba a convertirse en la muerte, y él la acompañó hasta aquel momento. Se puso a hablarle al oído, muy bajo, y mientras hablaba le tocaba suavemente la mano, la cara, el pecho, a intervalos la besaba con un roce de los labios. Aun sabiendo que su cerebro ya no estaba en condiciones de analizar las vibraciones de su voz ni el contacto de su piel, era seguro que su carne los percibía todavía, que ella entraba en lo desconocido sintiéndose rodeada por algo familiar y amoroso. Él estaba allí. Le contó la vida que habían vivido juntos y la felicidad que ella le había dado. Le dijo cuánto le había gustado reírse con ella, hablar de todo y de cualquier cosa con ella, y hasta pelearse con ella. Le prometió que seguiría adelante sin flaquear, que se ocuparía bien de las niñas, que no debía preocuparse. No olvidaría ponerles las bufandas para que no se resfriasen. Le cantó canciones que a ella le gustaban, le describió el instante de la muerte como un gran fogonazo, una ola de paz de la que no se tiene idea, un retorno bienaventurado a la energía común. Un día él también la conocería y los dos volverían a reunirse.

Carrère, Emmanuel. De vidas ajenas. Traducció de Jaime Zulaika.  Barcelona: Anagrama,  2011.  N Car.

100 asteroides

Que es creï una nova editorial sol ser sempre una bona notícia per a la cultura d’un país. Més encara si aquesta, en pocs anys, es converteix en un referent per la seva bona tasca i per la selecció de llibres que decideix publicar. Aquest és el cas de l’editorial barcelonina Libros del Asteroide que, amb tan sols 7 anys de vida, ha assolit la publicació del llibre número 100 de la seva col·lecció. Un gran èxit, tenint en compte la seva filosofia: la voluntat d’editar llibres que, tot i haver-se publicat en els últims 80 anys estan, avui en dia, o descatalogats o mai s’han arribat a editar al nostre país tot i el seu reconeixement internacional. La convicció que els bons llibres han d’arribar al màxim de lectors possibles fa que dediquin el temps necessari a la difusió de cada una de les novetats i una selecció acurada permet que sovint els crítics literaris de revistes especialitzades en literatura o les seccions culturals dels grans diaris d’informació general dediquin els seus espais a recomanar la lectura de les novetats del catàleg de Libros del Asteroide.

El disseny d’Enric Jardí de tota la col·lecció i de cada un dels volums en particular li dóna un aire modern i fàcilment identificable. També és característica la seva voluntat d’estar en contacte amb els lectors, a qui es dirigeixen directament en cada un dels llibres editats agraint-los la seva elecció i proposant-los nous títols. A més a més, disposen d’un apartat a la seva pàgina web que recull els comentaris dels lectors, el cert és que ben actiu i intenten arribar al màxim públic possible a través de les  diverses eines socials que internet posa a l’abast per recollir opinions i suggeriments sobre les obres que publiquen.

El nom de l’editorial ja és una gran declaració d’intencions que, segons el seu fundador Luis Solano, un llicenciat en dret que havia estat treballant a l’editorial Planeta fins que va decidir crear la seva pròpia editorial, van triar perquè “un asteroide és més petit que un planeta i té més independència perquè no està tan subjecte a les lleis gravitatòries que afecten a grans cossos celestes”.

Luis Solano a la Feria del libro de Madrid

Des d’un bon principi aquest tarannà ja va donar fruits i, un any després que l’editorial iniciés la seva activitat, una de les seves apostes va rebre el Premi Llibreter 2006. Concretament va ser El quinto en discordia de Robertson Davies, el primer volum de la trilogia de Depfort, tot un descobriment que el convertí en un autor constant en la llista de novetats de l’editorial. De fet ja n’han editat 9 obres, d’aquest escriptor. No és casualitat, doncs, que el darrer llibre publicat d’aquest autor canadenc, curiosament afeccionat a escriure unes originals trilogies que donen diversos punts de vista narratius a la trama, sigui Una mezcla de flaquezas, l’últim volum de la Trilogia de Salterton i coincideixi, precisament, amb el llibre numero 100 publicat per Libros del Asteroide.

Però a més a més del gran Robertson Davies, el catàleg de Libros del Asteroide es nodreix d’altres autors reconeguts internacionalment com Ann Beattie, Jetta Carlson, Nancy Mitford, William Keneddy, David Malouf, Wallace Stegner, Josep Pla i un llarg etcètera i, tot i que la majoria d’obres publicades són novel·les, també podem trobar biografies, memòries, relats de viatges o assajos, obres totes elles traduïdes d’una quinzena d’idiomes al castellà i, algunes també, al català.

Libros del Asteroide és, també, membre de l’associació Contexto de Ediciones, un projecte que l’uneix a altres petites editorials independents de diversos punts de la geografia espanyola per compartir esforços en la difusió dels seus projectes editorials partint d’una concepció compartida del que creuen que hauria de ser un llibre. Aquesta iniciativa va rebre l’any 2008 el Premio Nacional a la mejor labor editorial culturalpor su irrupción innovadora en el panorama editorial, que desde la iniciativa individual y desde distintos puntos de España, han sabido vincular edición, distribución y librería en torno al proyecto Contexto”.

L’enhorabona, doncs, a Libros del Asteroide per la bona feina feta en aquests cent llibres.

Libros del asteroide

Pregunta a la biblioteca

La Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona amplia la seva oferta amb un nou servei d’informació virtual que respondrà les preguntes fetes pels ciutadans a través del formulari a la web de la Biblioteca virtual.

Aquest nou servei està pensat per a persones majors de 14 anys, amb accés a internet i que disposin d’una adreça electrònica. La resposta s’enviarà a través d’aquest mitjà en un plaç màxim de 72 hores hàbils i estarà elaborada pel personal d’una de les biblioteques de la xarxa de la Diputació, que aniran fent torns setmanals per atendre les consultes virtuals.

El servei Pregunta a la biblioteca atendrà tot tipus de preguntes relacionades amb les biblioteques, els llibres, etc. però també resoldrà tot tipus de dubtes de caire general d’aprenentatge, informació, lleure i oci.

Editorial

Després d’haver estat la directora de la Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues i de la Biblioteca Pare Ignasi Casanovas de Santpedor, i d’haver treballat, com a bibliotecària, sis anys a la Biblioteca Joan Triadú, assumeixo la direcció de la mateixa amb la il·lusió de convertir la Biblioteca en un servei útil als ciutadans i ciutadanes de Vic i de la comarca d’Osona, que contribueixi al seu desenvolupament personal i professional alhora que millori la vitalitat cultural, educativa, social i econòmica de la ciutat i la comarca.

Enceto aquesta nova etapa com a directora amb l’objectiu d’intensificar el paper de la Biblioteca com a centre d’informació, de formació i de lleure que, a la vegada, contribueixi a l’equilibri i a la cohesió social. La Biblioteca vol acostar els seus serveis als ciutadans de tal manera que esdevingui un espai de referència a l’hora de cercar tot tipus d’informació, de contribuir a la formació de tothom qui ho desitgi, i de proporcionar recursos per al temps de lleure.

En tant que espai cultural públic i gratuït, les línies estratègiques de la Biblioteca Joan Triadú, per als propers quatre anys, passen per oferir un servei d’informació que sigui útil a tots els ciutadans en la seva vida quotidiana, que els serveixi per adquirir coneixements i arguments  que els ajudi en la presa de decisions relacionades amb la feina, l’escola, la vida social i personal, en tots els àmbits de la vida. Passen també per convertir la Biblioteca en un espai d’aprenentatge que doni les eines necessàries per a la formació permanent dels vigatans i vigatanes, que fomenti el gust per la lectura i que capaciti els ciutadans en el maneig d’uns suports electrònics cada vegada més presents en la nostra vida quotidiana. I, finalment, passen per proporcionar als ciutadans i ciutadanes una col·lecció documental accessible, variada, d’interès, actual i de qualitat, que doni resposta als seus interessos i necessitats d’informació i de lleure.

El meu propòsit, en aquesta nova etapa, és continuar aprofundint els vincles entre la Biblioteca i les diferents associacions i entitats de la ciutat, amb els diferents departaments municipals, buscant la col·laboració i la cooperació que permetin optimitzar els recursos disponibles, reforçant el paper de la Biblioteca com a agent cultural dinàmic, integrat plenament en el teixit associatiu de la ciutat.

Des de la Biblioteca, continuarem treballant per millorar el servei que oferim al ciutadà, per adaptar els seus espais i serveis a les necessitats de la població, així com per apropar la cultura i el coneixement a tots els ciutadans i ciutadanes. Una Biblioteca, la Joan Triadú, que continuarà oferint els seus serveis i recursos en l’àmbit presencial però alhora incrementarà els serveis i recursos en l’àmbit virtual per arribar a un major nombre d’usuaris, per augmentar la seva visibilitat, per donar servei fora de l’equipament i per garantir l’accés a la informació a tothom. Espero que la Biblioteca esdevingui un servei pròxim al ciutadà, que respongui a l’àmplia gamma d’interessos i necessitats de la població de Vic i de la comarca d’Osona.

Esther Farrés Sucarrat

Directora de la Biblioteca Joan Triadú. Vic

Adéu al Chilias, benvingut Gènius

Arriben aires nous  a les biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona, si fa un mesos us presentàvem la Biblioteca virtual ara  us volem presentar el Gènius, el nou portal infantil d’accés a la xarxa, que substitueix a l’anterior Chillias en funcionament des del 1998.

El Genius es va posar en marxa el 6 de juny de 2012 amb la voluntat d’anar creixent i millorant continguts, i  facilitar l’accés a la cultura i a la informació de tots els nens i nenes.

El Gènius aplega la informació i els serveis de les 210 biblioteques i 9 bibliobusos de la Xarxa i els posa a disposició dels nens i nenes les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.

Tot i que està adreçat als nens i nenes entre 6 i 12 anys, el Gènius també inclou un espai per a mares i pares amb recomanacions de llibres per edats…, i un apartat per les escoles per donar suport als mestres i professionals de l’educació.

Entre altres coses, podreu trobar-hi : notícies, consells, jocs educatius, seleccions de Webs, guies de lectura, recomanacions de llibres, espais temàtics(còmics, música i cinema…),  l’agenda de les activitats de les biblioteques de la xarxa,etc.

Podreu fer tràmits en línia, participar i valorar continguts, i tindreu un apartat personal – el ClubBib., etc.

I tot això a través d’una interfície molt més atractiva que abans, i amb l’ajut de quatre personatges d’ allò més simpàtics, en Gènius (mig nen mig màquina, és l’explorador de la biblioteca virtual); en PlayMe (el seu gos  mascota)  la Valentina  (una superheroïna)  i en Bit  (el robot encarregat d’ordenar la biblioteca virtual )

Així doncs, deixeu-vos guiar pels personatges del Gènius i descobriu els racons del portal.

Ah!! i si aquest estiu teniu calor, demaneu el ventall del Gènius a les bibliotecàries.

 

Ray Bradbury

(22 d’agost de 1920 – 5 de juny 2012)

El 5 de juny va morir a Los Ángeles a l’edat de 91 anys, Ray Bradbury, un dels escriptors més importants del gènere fantàstic i de ciència ficció del segle XX i principis del XXI.

Però no només es va dedicar a aquest gènere. Escriptor visionari, poeta, guionista, arquitecte i  dissenyador, va escriure més de 500 obres: novel·les, contes, poemes, obres de teatre, assaigs, guions per cinema i televisió. A més, era arquitecte i dissenyador. I per sobre de tot un gran amant i defensor dels llibres i les biblioteques.

De la seva extensa producció literària, les seves obres més famoses són: “Les cròniques marcianes” (1950), “L’home il·lustrat” (1951), “Fahrenheit 451” (1953), “Les daurades pomes del sol” (1953), “L’arbre de les bruixes” (1972), etc.

Ray Bradbury és un dels autors que més ha influenciat al món de la literatura fantàstica i de la ciència ficció actual, així com també al món del còmic i del  cinema.

Si voleu saber més de Ray Bradbury aquí teniu algunes pàgines web interessants:

  • Ray Bradbury

http://www.raybradbury.com

Web oficial de Ray Bradbury, on trobarem informació sobre la seva biografia, la seva obra, podrem llegir els seus articles en text complet, un fòrum de discussió i fins i tot llegir uns missatges del propi Ray Bradbury. A més, a la secció de “At home with Ray” (A casa amb Ray), hi ha penjats alguns vídeos enregistrats a casa de l’escriptor nordamericà.

  • Bibliografia de Ray Bradbury a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Aquesta és la relació de tots els documents que podem trobar a les Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

http://pinterest.com/biblioupm/sci-fi

Taulell en-línia sobre ciència-ficció de la Biblioteca de la Universidad Politécnica de MadridPinterest.

Aquí hi ha “penjats” diversos enllaços a articles i imatges sobre Ray Bradbury.

http://www.biblogtecarios.es/diegoarielvega/el-escritor-los-libros-y-las-bibliotecas

Interessant post escrit per DiegoArielVega sobre l’escriptor nord-americà, on es veu reflectit el seu amor pels llibres i les biblioteques.

Avel.lí Artís Gener (1912-2000)

Enguany celebrem el centenari del naixement d’un mític personatge: Tísner. És per aquest motiu, que diverses institucions organitzen abundants activitats per commemorar la seva vida i la seva obra.

Va ser una figura polièdrica i polifacètica dins del món de les lletres catalanes. Durant la seva vida va tenir vàries professions, entre d’altres, va ser escenògraf, periodista, enigmista, ninotaire, director artístic d’una agència de publicitat, caricaturista satíric, traductor, corrector, a més a més d’escriptor de teatre, novel·la, narracions i prosa i també va col·laborar amb diversos mitjans de comunicació.

Durant la Guerra civil espanyola es va allistar a l’exèrcit republicà, tot i ser antimilitarista i antibel·licista. Després de la lluita es va expatriar a Mèxic amb altres intel·lectuals catalans, entre ells, el seu amic i cunyat Pere Calders i allà va exercir de publicitari i d’escenògraf. Els anys al país americà, el van marcar profundament però sempre va reconèixer tenir un record agredolç d’aquesta època.

Després de 25 anys a l’exili, va tornar a Catalunya amb la seva família, el 1965, i va reprendre la seva activitat periodística i la trajectòria política vinculat a l’independentisme, que el va portar  a participar en l’Assamblea de Catalunya. També reinicià el Centre Català del PEN i va col·laborar amb la creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

El nostre protagonista és conegut també, amb el sobrenom de Tísner (unió de les tres lletres finals dels seus cognoms) àlies que va començar a utilitzar durant la seva època de caricaturista en revistes satíriques i que més tard també utilitza per signar la seva obra literària.

És autor de vàries novel·les, 556 Brigada Mixta és la seva primera novel·la, escrita a l’exili i que parla de la guerra; Prohibida l’evasió.; Les dues funcions de circ; Paraules d’Opòton el vell; Els gossos d’Acteó; El boà taronja; L’arriscada expedició dels pitecantrops del Montgrony; L’invent més gran del segle vint.

També va escriure narrativa com, Al cap de vint-i-sis anys, El pla de la Calma, Fora de joc, Guia inútil de Barcelona, Mèxic i La diàspora republicana (50% biografia i 50% ficció).

Una de les obres més valorades dins del món literari són les seves memòries, Viure i veure, en la qual l’autor selecciona les experiències i vivències vitals amb  fragments, particulartitats i detalls que permeten el lector descobrir la prodigiosa memòria de la qual gaudia aquest autor.

Tísner va fer també traduccions al català d’obres de Borges, García Márquez i Truman Capote, entre altres, i va signar durant anys uns mots encreuats que es publicaven a la premsa i que van tenir una gran popularitat.

Tanmateix, Màrius Serra, en un dels seus articles al diari digital de cultura  Núvol ha convertit Tísner en un acrònim on cadascuna de les lletres  que componen aquest nom propi, es converteixen en una paraula relacionada amb el protagonista:

T – de traductor

I –  d’il·lustrador

S – de soldat

N – de novel·lista i ninotaire

E – d’enigmista

R – de retratista i de reporter

Aquest any, a més de commemorar el centenari del naixement de Tísner, també se celebra el de Pere Calders i el de Joan Sales. La Comissió de Commemoracions de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona han creat el web SalesCaldersTisner per aquest mateix motiu, i a dins, hi podem trobar la biografia, la fototeca, la mediateca, rutes literàries, videolits, l’agenda d’activitats, un bloc….

La biblioteca Joan Triadú també vol posar el seu granet de sorra en la celebració del centenari del seu naixement mitjançant l’elaboració d’una petita exposició de la bibliografia de la qual disposem en la nostra col·lecció.

Així que, si us bé de gust redescobrir i reconèixer un gran clàssic modern que va fer una  magnífica aportació a la cultura catalana, ja ho sabeu! Veniu i gaudiu de la lectura!.

La 9ena edició de les Nits de Cinema Oriental es dedicarà a Hong Kong

Com cada any, durant el mes de Juliol, la ciutat de Vic s’omple de projeccions cinematogràfiques i activitats relacionades amb la cultura i la gastronomia dels països orientals gràcies a l’organització de les Nits de Cinema Oriental. Aquest any se celebraran del 12 al 21 de juliol.

Si voleu consultar la programació prevista pel festival, la trobareu a: Nits de cinema Oriental.

La biblioteca Joan Triadú ha elaborat una guia i una mostra de material documental relacionat amb Hong Kong que estarà exposat durant les dates del festival. Podeu consultar els documents que formen part d’aquesta exposició al següent enllaç: Guia del Festival Nits de Cinema Oriental. Hong Kong