Presentació del Projecte educatiu Millorem

La Biblioteca us convida a la presentació del Projecte educatiu Millorem, elaborat per Toni Argent, que ens explicarà els resultats de l’estudi que ha portat a terme.

L’estudi analitza les causes del fracàs escolar dels estudiants de secundària de la comarca d’Osona i dóna algunes propostes de millora per solucionar aquest problema.

L’autor és professor de secundària i economista i fa sis anys que dóna classe a l’ensenyament públic. També ha publicat Després de classe…: la figura del professor particular de reforç (2006) i Tres quarts de 7: què pensen 2 professors de secundària sobre la situació educativa i econòmica? (2011) on reflexiona sobre la situació actual de l’ensenyament i quins efectes tindran les decisions preses arran de la crisi econòmica.

Dijous 14 de juny a les 19:30h. a la Biblioteca Joan Triadú.

Anuncis

3/4 de 15 show!

Data Activitat A càrrec de Observacions

16/06/2012

a les 11.30h.

 

Temps de contes ¾ de 15

Festa de final  de curs.

Aquesta sessió es farà a la Plaça Andreu Colomer (davant de la Biblioteca)

¾ de 15 show!

Per a totes les edats.

En Toni i la Montse són una mica entremaliats. No parareu de riure tot participant en les seves paròdies de pallassos. Amb cançons i bon humor fan una juguesca molt divertida.

Guirigall de contes

Data Activitat A càrrec de Observacions

26/05/2012

a les 11.30h.

Temps de contes Rosa Fité Guirigall de contes

A partir de 3 anys

Amb molta ironia i bon humor, viatjarem al país dels contes de la mà de la Rosa. Ens explicarà històries divertides i entretingudes per passar l’estona, d’aquelles que no et deixen indiferent.

Conversem amb la Pilarín Bayés

Amb 50 anys de trajectòria professional, la ninotaire Pilarín Bayés és una de les personalitats més reconegudes de casa nostra en el camp artístic. Ha obtingut la Creu de Sant Jordi (1991) i la  Medalla d’ or de l’Ajuntament de Vic (2011). Ha publicat més de 765 llibres traduïts a diferents idiomes i actualment ha fet el salt a la petita pantalla amb la sèrie televisiva L’Illa del far. Durant L’any Pilarín se li ha dedicat una exposició antològica Benvinguts al circ de la Pilarín al Museu de l’Art de la Pell de Vic i, actualment, una exposició al Palau Robert, Pilarín: 50 anys dibuixant per a tots, que es pot visitar fins el dia 11 de setembre de 2012, a més a més de conferències, reportatges, la reedició de llibres, aplicatius d’iPad…

Des de la Biblioteca Joan Triadú de Vic, volem agrair profundament a la Pilarín que ens fes un forat en la seva agenda (molt atapeïda, amb motiu de les celebracions del seu 50 aniversari de trajectòria professional) i compartís un espai del seu temps per parlar-nos de la seva trajectòria.

Aquí trobareu unes  pinzellades de la conversa informal que vam tenir amb ella.

 – Com està vivint aquest Any Pilarín?

Embarbussada  i emocionada. Embarbussada perquè representa atenció a molts temes, una mica sobrepassada perquè la gent és massa bona i m’han dedicat moltes coses. I emocionada perquè no m’ho podia imaginar mai.

Aplicatiu per a Ipad sobre la història de Catalunya

 – Merescut?

No, perquè tothom fa la feina el millor que sap. El que passa en aquesta feina és que, per exemple a la cuina, un fa un menjar, es menja i ja està i en canvi un llibre és un testimoni terrorífic, fas un llibre i perdura al llarg del temps.

 – Per què va començar a dibuixar?

En aquell temps hi havia moltes poques coses per fer, els nens treien punta de tot, (jugar a les carnisseries amb els troncs d’arbre…) Dibuixar  era una distracció possible, tot i que de llapis de colors no en vaig tenir fins molt tard (una cosina meva me’ls deixava). Però era igual, amb un llapis negre anava dibuixant, per a mi era un entreteniment formidable. Jo era més aviat moguda, m’ agradava pujar als arbres i fer bestieses, però, en canvi, em donaven un llapis i em tenien allà, com esmorteïda i hi passava hores i hores.

 – Vostè es defineix com a dibuixant o com a ninotaire? Quina diferència hi ha entre aquests qualificatius i el d’il·lustrador?

Jo em considero ninotaire. Un dibuixant dibuixa paisatges. Un il·lustrador és com els que van fer la il·lustració francesa, que feien un llibre per exemple de les eines del camp: aixada, pala… i explicaven coses. Els que fem una mica facècies, fem històries amb facècies, deformant o simplificant la realitat som els ninotaires. En Junceda deia: “N’hi ha que es diuen il·lustradors i ni tan sols arriben a ninotaires. I vaig pensar: “Fantàstic, digues que ets ninotaire i tot el demés serà a més a més”. Ser ninotaire és tenir una visió del món una mica estrafeta, una mica simplificada de la realitat, per establir com un  joc amb el que mira la il·lustració i amb el lector. Expliques una història, que és veritat, però des de un punt de vista enjogassat que és una part de la realitat, també. El dibuixant entra més en la lògica estètica d’un pintor (bona composició, volums ben posats, contrast dels colors) i això, amb el ninotaire hi ha de ser una mica a més a més, no és la finalitat principal.

– Això em fa pensar que és potser aquesta visió particular de la realitat la que fa que els seus dibuixos arribin tant als nens.

A vegades em diuen: “Domines en ulls de nen”, però espero que estiguin també adequats a la meva edat. Una vegada un editor va dir: “És una dona gran però dibuixa com un nen petit”. Ah, Déu meu! Això potser vol dir que no he evolucionat en el meu desenvolupament normal, però si! Jo intento mirar-m’ho pensant com devia ser una cosa  o com podrà ser en el futur. A la realitat sovint hi veig trets divertits i potencio aquesta anècdota o aquesta part inesperada d’observació divertida, però és tret de la realitat.

 – Quins elements del seu entorn l’han condicionat en la seva professió (família, ciutat, país…)?

Tots som fruit de l’entorn, jo sóc fruit de la Catalunya de postguerra i sens dubte, que va condicionar la nostra joventut per intentar canviar algunes coses. Com a generació a vegades sembla que ens retreuen que vam fer poc. A la vida mai fas prou, però en els canvis polítics hauríem d’haver estat més agosarats, anar més enllà, ser més durs. Això potser sí. Però els canvis socials que hem viscut són importantíssims i la meva generació hi va tenir un paper important perquè algunes coses injustes no passessin.

 – Vostè va a ser una avançada al seu temps?

Abans les dones treballaven per necessitat. Per l’home era un premi poder dir que la seva dona no treballava. Hi havia, però, alguna dona molt avançada que feia una feina “professional”. A la meva família, on tots els homes eren metges, jo vaig ser la primera dona que vaig fer una carrera universitària. Això no es feia, era aquell món en què les senyores es casaven i ja està. Nosaltres vam ser aquella generació d’un catolicisme progressista que pensàvem que ser religiós era més justícia social, més comprensió dels problemes, més Evangeli en conjunt, i encara ara, amb el pas dels anys, penso que això seria un bon camí, el problema és si tu el saps caminar.

 – Què és el que més li agrada de la seva feina?

És una feina fascinant, el que és molt maco és que és molt variada, dóna opció a ser molt tastaolletes, tan aviat dibuixes l’Òpera de Nova Zelanda com l’Ermita de Sant Romà de la Clusa, tan aviat dibuixes una cosa del futur com un home prehistòric i això per mi és fascinant, perquè  per mi tot és molt interessant. Subirachs deia , -no sé si la frase és seva- “L’art és l’erotisme de la història” però la cultura és la cirereta de la vida! Jo penso que una vida sense anar mai a un museu, sense escoltar una cançó que t’agrada, ni gaudir mai d’una pel·lícula seria una vida molt disminuïda, molt pobra. Això és un missatge molt positiu per donar als nens perquè amb els anys els hi donarà molta felicitat.

– Com és un dia qualsevol a la vida de la Pilarín? Perquè hem llegit que treballa moltíssimes hores? D’on treu tanta energia?

Això ho faig per a no escombrar! Quan vaig començar a ser mestressa de casa, m’ho vaig prendre molt seriosament: “intentaràs fer-ho tan bé com puguis”, però ben aviat vaig veure que no estava dotada per aquesta feina. Amb l’educació judeo-cristiana que vaig rebre, estar asseguda al sofà llegint una revista mentre algú escombrava per mi no ho podia suportar. Per tant, mentre feien la feina per mi, jo dibuixava i així totes dues treballàvem per igual. I aviat vaig pensar que si guanyava algun cèntim amb la feina doncs em podria alliberar de l’altra feina i, amb aquest invent, hem tingut la sort de trobar gent que ha col·laborat amb un cert gust perquè han entès que aquí fèiem una feina i que per tant ells ens ajudaven fent anar la casa.

 – Què va representar la revista Cavall Fort per la seva carrera?

Quim Muñoz era un gran activista cultural i estava amb els de Cavall Fort, era amic meu i els hi va dir a Cavall fort que coneixia una noia que dibuixava molt bé i em van demanar que fes una prova. Un dia per Barcelona em va trobar en Tremoleda i vaig pensar que em diria quins dibuixos més bonics però en canvi em va dir: “Fatal, quins dibuixos més despentinats, no pots treballar per Cavall fort, quan pentinis els dibuixos ja en parlarem”. I aquell mateix any vaig fer el meu primer llibre El meu pardal i l’any següent el Tremoleda ja va dir que els meus dibuixos ja estaven una mica més pentinats i que ja hi podia començar a treballar. Anys després el Tremoleda va ser un gran defensor meu. Un home amb vocació de servei al país.  De la meva generació hi va haver-hi tot un conjunt de gent amb vocació de servei, gent que  després no han volgut ni càrrecs, ni premis, ni res, però que van fer grans feinades que a ells no els afectaven directament perquè treballaven en altres àmbits. En Tremoleda, venia pisos, va treballar molt perquè sortís aquesta revista de nens, es preocupava per la cultura popular, per les sardanes. En Tremoleda, l’Albert Jané, en Quim Ferrer…tots aquells eren gent que vam conèixer en aquell temps, abans de la democràcia. Nosaltres estàvem per allà ens agradava dibuixar però tampoc teníem un criteri definit i tota aquesta gent deia com s’havia de dibuixar perquè els nens, quan comencessin a llegir en català, trobessin uns llibres bonics que els hi agradessin. Va ser tota una generació de promotors culturals i dibuixants tipus Fina Rifà, Maria Rius, Carme Solé, Picanyol… Cavall Fort és important i valoro moltíssim la continuïtat que ha tingut. Fer una revista espatarrant no costa gaire, però quan ets al número 17, 18, 19… Aconseguir mantenir una qualitat, una exigència, costa molt.  De fet, ja teníem una certa tradició, per exemple  El Patufet que va ensenyar a llegir a tota una generació, El Jordi més exquisida que el Patufet, que era més popular. Tot això es va perdre amb la guerra.

– Com a il·lustradora, com ha evolucionat la seva tècnica al llarg dels anys?

Sense que això pugui semblar pedant, sinó que és una simple comparació. Hi ha dos tipus de gent en aquest ofici: l’estil Picasso, un senyor que un dia amb un ganivet talla l’estil i comença un altre i, com que era un geni, els fa tots bé; i llavors hi ha l’estil Miró, que fa unes troballes, fa un estil i aquest va evolucionant al voltant d’aquelles troballes primeres. Jo penso que jo sóc d’aquesta mena. Si miro dibuixos de quan jo tenia 10 anys els temes, moltes coses són igual que ara, bé amb alguna tècnica millor. Però aquelles troballes que vaig fer quan era petita, d’observació de la realitat amb ulls tafaners i burletes han continuat.

– El que és cert és que ha creat un estil propi, reconeixible. I això és molt difícil d’aconseguir.

Un periodista que es deia Solà, deia: “Això és una sort que tens tu i altres, també”. Hi ha dibuixants boníssims que no tenen un estil que es reconeix a l’acte. Ell deia: “No és cap mèrit, és una sort”. I jo també ho penso perquè no he fet res perquè sigui així. Un mèrit és allò que conquereixes, si que he estat treballadora, però al fet de tenir un estil que es reconegui no li dono cap mèrit perquè no he fet res per tenir-ho. Per exemple, un dibuix d’Hergé o de Walt Disney els nens els reconeixen molt, és cert que s’han reproduït molt, però és un estil molt definit que la gent reconeix pels seus trets.

Plafó de l’exposició al Palau Robert

– Dibuixar, fins quan?

Com diuen els andalusos: “Mientras el cuerpo aguante”. Jo me’n dono compte que visc una  propina de la vida, 50 anys de vida professional és bastant, hi ha gent que fan una feina que és un gran servei, una feina formidable, però que tenen moltes ganes de jubilar-se o altres que no poden físicament. Jo si estic en condicions físiques de fer-ho i si hi ha algú que em demani un dibuix continuaré dibuixant. Fa més des 20 anys que treballo amb una filla que és molt organitzadora, en aquest últim temps ha estat el meu motoret i em sento molt alliberada de la part burocràtica d’aquests temes i  per tant em puc centrar en dibuixar i sóc molt feliç. Ara faig projectes que si ho hagués de fer tota sola segurament hauria afluixat.

 – De quin dels seus treballs se sent més orgullosa o en guarda un record més especial?

Això passa com les mares amb els nens petits, no es que s’estimi més el nadó que li ha de donar de mamar, que l’ha de canviar, però ha d’estar més per ell perquè la necessita. Un llibre és com una gestació, has d’estar més per ell, perquè ho necessita, i t’hi aboques molt. En el moment que el llibre surt, vola sol, surt del niu. Ara estic fent la casa Batlló i estic disfrutant molt. Però estic segura que quan l’acabi llavors ja pensaré en un altre.

 – Quan acaba un llibre no ha tingut mai la necessitat de tornar-se’l a mirar, o pensa això ho hauria d’haver fet d’alguna altra manera..

No ho faig gaires vegades. Si que penso això m’ha quedat bé i això no tan bé. A vegades, en reedicions, et fan repetir temes, però jo sempre dic que si és per millorar cap problema però que si no ho puc millorar, no cal tocar-ho.

– Quins consells donaria a un il·lustrador/a que és vol obrir camí en el món de la il·lustració.

En una entrevista a la Geraldine Chaplin vaig sentir a dir que el seu pare deia: “El talent no és gaire important el que cal es treballar, treballar, i matar-te a treballar”. Jo penso que això ho deia el Charlot perquè a ell el talent li sobrava pels quatre cantons. Hi ha d’haver una part de predisposició i de do, però també han de creure amb ells mateixos, treballar amb l’ambició de ser el millor i amb la humilitat de tornar a  començar cada dibuix, perquè sinó no funciona l’invent. Tenir fe, mirar de fer les coses ben fetes i tenir humilitat per a no creure que has arribat al màxim, perquè al màxim tampoc no hi arribem mai. En els terrenys artístics mai se sap a on s’arribarà. Ser Velázquez o Picasso costa molt, però tenir fe és important, n’has de tenir tanta com ells i això ningú t’ho priva de tenir-ho. Arribar al màxim de les teves possibilitats i fer servir els talents que cadascú té. El que surti ho ha de jutjar la gent.

Si en voleu saber més:

Pàgina web de Pilarín Bayés

Article sobre Pilarin Bayés publicat a l’En Portada N. 51 (octubre 2011)

Entrevista a Pilarín Bayés (mp3)


Festival de Jazz de Vic

Del 3 al 13 de maig se celebra el 14è Festival de Jazz de Vic. La ciutat s’omple de concerts de jazz tan de grups nacionals com internacionals amb l’objectiu de donar a conèixer aquest gènere musical.

La Biblioteca Joan Triadú col·labora amb l’Espai jazz, una exposició dels fons de la Biblioteca, que posa en relació el jazz amb la literatura, el cinema i algunes gravacions històriques.

Per més informació:

Programació del Festival de Jazz de Vic

La vida per rail de Ramon Erra

El divendres dia 20 d’abril l’autor del Lluçanès Ramon Erra va fer la presentació del seu últim llibre La vida per rail a la Biblioteca Joan Triadú. Aquesta obra va ser guardonada amb el Premi Mercè Rodoreda 2011 atorgat per Òmnium Cultural durant la 61ena Nit de Santa Llúcia. En aquest llibre de relats narra trossets de diferents vides vistes des de dalt d’un tren.

 

 

L'autor durant la presentació, que va anar a càrrec de Jordi Vilarrodà cap de cultura de El 9 nou

Ramon Erra és autor, també, dels llibres de contes La flor blanca de l’estramoni (2001) i Pólvora del quatre de juliol (2007) i les novel·les Desfent el nus del mocador (2008), i Escolta, Volòdia! (2010).

Es dóna la coincidència que el Club de lectura de la Biblioteca Joan Triadú va dedicar la trobada del mes de desembre a la seva novel·la Escolta, Volòdia!

Guia de lectura Ramon Erra

 

 

La biblioteca virtual: una finestra oberta al món

Des del passat 13 de desembre de 2011 la Xarxa de Biblioteques Municipals compta amb un nou portal web: la BibliotecaVirtual, la qual neix amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats d’informació, aprenentatge i lleure de tothom en un entorn virtual.

És una finestra oberta al món de forma ininterrompuda –les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any-, amb accés a la informació sobre temes especialitzats -com turisme, cinema, salut, còmics, cuina, etc-, recomanacions -de llibres, cinema i música-, espais de participació per als usuaris -que poden valorar documents i compartir els continguts a les seves xarxes socials-, accés a tràmits bibliotecaris en línia, informació d’horaris, serveis i activitats de les biblioteques, i un espai personal on els usuaris poden organitzar-se i personalitzar-se els continguts que els interessen del portal.

La BibliotecaVirtual s’estructura en 4 grans apartats que són els següents:

Coneixements: en aquest apartat s’hi troba una gran varietat de recursos informatius com l’accés al catàleg, els prestatges virtuals -aglutinen recursos i fonts d’informació, serveis i activitats entorn a uns centres d’interès-, guies de lectura sobre diferents temes, seleccions de webs, de bases de dades, dels fons especialitzats que ofereixen les diferents biblioteques, dels fons locals digitalitzats i una selecció d’audiollibres en mp3 que poden descarregar-se de forma gratuïta.

Biblioteques: informa dels horaris de les biblioteques, de les activitats, serveis, etc, dóna la possibilitat de sol·licitar el carnet o consultar els avantatges que aquest ofereix.

Recomanacions: dins aquest canal s’hi troben suggeriments i propostes de lectura, tant de novetats com recomanacions de fons documental, fòrums d’opinió i trobades digitals amb autors literaris.  És l’apartat que aporta més dinamisme, intercanvi i participació.

El meu espai: els usuaris poden gestionar des d’aquí els continguts informatius de la BibliotecaVirtual segons els seus interessos, realitzar tràmits en línia -actualitzar les dades personals, renovar els documents prestats, guardar les cerques preferides, consultar l’historial dels préstecs un cop activat, valorar els documents, etc.-, i disposar d’espais de participació i opinió.

Com veieu, un munt de possibilitats a qualsevol hora

i des de qualsevol lloc, no les deixeu perdre!!!

Contes d’ara i de sempre

Data Activitat A càrrec de Observacions

28/04/2012

a les 11.30h.

Temps de contes Joan de Boher Contes d’ara i de sempre

A partir de 4 anys

Junts recordarem alguns dels grans clàssics de la nostra rondallística autòctona i descobrirem alguna nova història que ja no podrem deixar d’explicar

 

Contes bufats i fet ampolles

Data Activitat A càrrec de Observacions

12/05/2012

a les 11.30h.

Temps de contes Bruno von Vent Contes bufats i fet ampolles

Per a totes les edats

Ens endinsarem al país de la imaginació amb tres contes tradicionals en els quals els llops són els protagonistes. Així coneixerem Els tres flautets o La Campanutxeta vermella. Tot això acompanyats amb la melodia d’uns instruments musicals peculiars.

Press display. Nou servei de premsa internacional

Des de fa unes setmanes podeu trobar disponible una nova aplicació per a la consulta de premsa internacional a través d’internet en substitució del servei de Diaris del món que oferien les biblioteques fins a finals de 2011. Aquest nou servei permet consultar més de 1.700 títols de 95 països diferents en versió original, també les edicions antigues fins a 90 dies enrere. Es tracta d’una interfície molt fàcil i intuïtiva que dóna diverses possibilitats, com fer cerques de diaris per països, cerca per paraula clau, imprimir, enviar per correu electrònic o penjar a les xarxes socials i blocs.En alguns diaris també és possible traduir els textos al castellà, anglès o francès, entre altres idiomes, o escoltar la versió àudio de les notícies.

Per accedir-hi heu de visitar la pàgina http://bibliotecavirtual.diba.cat/bases-de-dades  cliqueu Press display i Accés al recurs. Per utilitzar-lo només cal validar-se amb el Núm. de carnet de la biblioteca i el PIN (per defecte la data de naixement de l’usuari amb el format ddmmaaaa).

Per tant, totes les persones que disposin del carnet de la biblioteca poden accedir-hi des de qualsevol lloc i des de qualsevol plataforma (ordinador, tauleta electrònica, mòbil o agenda electrònica) que tingui accés a internet.